garlant de THE SURGE

Tan cruel com la vida laboral a una fàbrica

Deck 13, estudi alemany creador de Lords of the Fallen, s’ha especialitzat en un nou tipus de jocs que anomenem col·loquialment “un Souls“. Què vol dir ser un “Souls”?: dificultat desproporcionada, la mort com a camí d’aprenentatge, el combat és la base i l’única forma d’avançar -com passa a la majoria de jocs-, pujades de nivell constants, escenaris laberíntics que sempre acaben interconnectant-se, absència d’indicatius clars per continuar la partida, història mínima en què els fils que ens donen els hem d’unir nosaltres, regeneració d’enèmics quan morim i caps finals -quasi- impossibles d’eliminar en un primer intent. Deck 13 ha seguit fil per randa totes aquestes premisses a The Surge, afegint i eludint petits grans detalls del seu mirall, que fan encara més complicada la proposta.

A The Surge estarem sols, ningú ens vindrà a ajudar -com si passa a les sagues de From Software- i si ens hem equivocat en la pujada de nivell de les armes, de les armadures o bé no hem trobat els elements que ens permeten millorar l’equipament, estem fotuts. El joc no perdona ni et dóna segones oportunitats, busca’t la vida.

ANEM A PAMS

En un moviment valent, Deck 13 ha deixat enrere l’estètica fantàstica-medieval de Lords of The Fallen, ens fa viatjar al futur, a mitjans del segle XXI, i ens planta a la seu d’una gran corporació, CREO, encarregada de vetllar per la seguretat i el futur de la nostra societat, devastada per les guerres i l’escalfament global del planeta.

L’inici del joc, en què coneixerem el nostre protagonista -en Warren- en cadira de rodes, és original i promet noves esperances pel jugador. De primera mà coneixem les enormes instal·lacions de la companyia i d’alguna forma estarem agraïts a CREO, ja que amb l’exó-esquelet que ens proporcionaran, podrem tornar a caminar. Ràpidament descobrim que a més de caminar serem un súper home que haurà de lluitar com una bèstia amb tots els embogits homes-màquina i robots que trobarem al complex. El que anomenaríem un primer dia de feina complicat.

Descobrir què dimonis ha passat serà la nostra tasca principal i mitjançant àudios de veu i diferents PNJ anirem comprenent els fets que desencadenen la història. Pel tipus de joc que proposa està prou bé, tot i que anar pelant companys de feina sense una justificació clara tampoc és la millor motivació per seguir avançant, penosament cal dir.

ANAR FENT

I sí, avancem penosament, donada la dificultat desmesurada de moltes de les seves parts. Allà on el seu mirall és cruel, dur i salvatge però amaga fórmules de supervivència -canvi de build, ajut on-line, ajut de PNJ-, The Surge no té pietat i no proporciona ajudes més enllà de la nostra habilitat i sobretot, la nostra paciència. Està molt bé poder seleccionar les parts que pots amputar d’un enèmic per poder fer-les teves, però també has de donar eines al jugador perquè confiï en el sistema de joc i no cregui que moltes vegades es tracta més de sort que d’habilitat.

Quan demanes tanta precisió al jugador -i tanta fe- has de dissenyar una càmera fidel als teus moviments i que no es perdi quant li dóna la gana. Quan lluites amb tres enèmics implacables, la interacció, entre les teves ordres al comandament i el que veus a la pantalla, ha de ser mil·limètrica. A The Surge el combat és tosc, lent  i no sempre està ben resolt. Falten frames per totes bandes. No fa falta dir gaire cosa més.

ANAR ABANDONANT

Arriba un moment a The Surge que ja no saps per què estàs lluitant, i sobretot contra qui ho fas i quina és la motivació principal, i també penses, com és que només han dissenyat cinc tipus d’enèmics diferents per un joc que dura entre 40 i 50 hores. Arriba un moment a The Surge que dius prou, et preguntes massa perquès que ningú et respon i abandones la partida. Feia temps que no acabava un joc del qual volia parlar al web, i sóc un jugador pacient i disciplinat, però amics he dit PROU, fins ací he arribat.

Tinc nivell 47 però segueixo combatent com si tingués nivell 20, no noto progressió, no tinc armes noves que millorin les que ja tinc, no tinc noves habilitats; sinó trobo les millores pel meu exoesquelet o per les meves eines no puc avançar amb garanties, no em sento tranquil, i el pitjor, no em diverteixo. Sé pelar els caps finals, però val la pena?, passar una hora jugant per descobrir què els desgasta i després d’haver estudiat per l’examen final, acabar l’escomesa en cinc minuts.

Fa massa calor aquest juny del 2017  i la idea de copiar als teus referents és vàlida, però per destacar has de superar-los, almenys, en un aspecte. Deck 13 no supera en cap dels seus punts forts a la saga Souls, i després de dos jocs, és una mala notícia. Sembla que estan preparant Lords of the Fallen 2. A la tercera va a la vençuda, però que d’una saga tan gran i icònica només n’agafin la dificultat, sense justificar-la amb solvència i creativitat, ens fa dubtar molt dels seus propers treballs. A The Surge, Deck 13, ha desaprofitat una oportunitat única de pujar de divisió, tot i que valorem el risc de viatjar al futur i oferir una nova opció de combat, els desmembraments, que finalment no ha sortit tan precisa com ells haurien desitjat, els queda feina a fer pels exàmens de setembre.

PD: L’aspecte gràfic de la peça a 4k i HDR -darrera actualització- a PS4 Pro  és de gran qualitat; textures ben definides, il·luminació triple A, bones animacions en robots i humans, i algun escenari realment inspirat en termes artístics.

Foto del perfil de Ull

Deixa una resposta

El teu email no es publicarà.Els camps requerits estan marcats *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

El temps màxim s\'ha esgotat. Per favor recarregui el CAPTCHA.

Contrasenya perduda

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE