MASS EFFECT ANDROMEDA Novetats

MASS EFFECT ANDROMEDA | anàlisi en moviment

per Üll

Hi ha jocs que t’enganxen a una generació, a una plataforma, d’una manera irracional i romàntica alhora. Tardor del 2007, el hype encara no formava part de la meva vida, amb poca informació vaig apropar-me a un Game, el de Sants concretament, i una noia encantadora –i motivadíssima (que ara treballa a un CEX)- em va comentar amb els dos ulls com a taronges, la imminent sortida d’un joc de rol d’ambientació futurista. MASS EFFECT.

Només feia uns mesos que tenia la Xbox 360 i ja havia gaudit de pepinos com Gears of War, Biochock, Crackdown o Project Gotham Racing 3, entre d’altres. La connexió amb la màquina ja era una simbiosi quasi total i l’arribada d’aquest nou joc exclusiu va accelerar el procés. En un estúpid exercici de rauxa vaig declarar amor incondicional a la nova màquina de Microsoft. Com passa en els enamoraments més passionals, el temps em va tornar a la terra i les tres llums vermelles van confirmar els seriosos problemes que patia el nostre amor. Abans de la crisi que havia d’arribar, Mass Effect va aconseguir un dels moments més potents de la nostra relació, aquell en què les estrelles dibuixen dos noms al cel i escoltar una cançó de Raphael no provoca vergonya aliena.

el gran primer pas

Deu anys després arriba un nou Mass Effect, amb nous protagonistes, un salt temporal molt ben trobat i una nova galaxia per explorar, Andròmeda. El disseny dels menús, les animacions, les naus, les races, la roda de diàlegs, l’ambientació, la narrativa esforçada, TOT el que va fer gran a la trilogia original, està al mateix lloc. Com en un viatge en el temps, Bioware s’ha oblidat d’actualitzar la seva marca estrella i apel·lant a la nostàlgia – o a la vagància- no ha tocat una coma del seu llibre d’estil. El canvi que si van fer a Dragon Age Inquisition, empesos per les males crítiques que va patir la segona part del joc, no s’ha produït a Andròmeda, i aquesta confiança en el passat gloriós de la franquícia, els ha passat factura.

part de la nova tropa de Mass Effect

Després de passar unes quantes hores jugant a Mass Effect Andròmeda encara no he trobat el meu lloc al seu món, l’empatia amb el meu rol encara no ha agafat volada, I EL PITJOR, em costa trobar  les motivacions necessàries per seguir endavant. S’ha criticat molt les animacions, tant físiques com facials. Recordar que en Sheppard, un tipus tan interessant com Mariano Rajoy, també patia seriosos problemes per afinar la mirada i es movia amb poca gràcia, per dir-ho de forma subtil. Però tot i ser un sosaines, el món que l’envoltava era complex, els companys de viatge eren potents -i carismàtics – i moltes de les trames en què es movia feien que el món girés i girés fins a atrapar-nos sense remei.

Com dèiem, la idea inicial de Mass Effect Andròmeda és interessant i està ben construïda però després d’unes hores de joc encara estic esperant l’arribada del carisma i de l’emoció. Sabem que Bioware ho pot fer, tot i que creiem que no han tingut el temps que necessitaven, Electronic Arts els ha apressat massa, i la marxa dels fundadors de l’estudi ha estat una llosa massa pesada. A Ciutat 17 creiem que amb Mass Effect 3 –el més fluix dels tres, amb diferència- van esgotar tot el potencial del món  que amb tant esforç van construir.

Seguim jugant a Mass Effect Andròmeda amb la mateixa il·lusió que fa deu anys, però els ulls no ens brillen com en aquella tardor del 2007. Haurem canviat nosaltres? ens haurem tornat més exigents? o bé Mass Effect ha canviat massa poc per il·lusionar-nos de nou?

Seguirem informant.

Foto del perfil de Ull

Deixa una resposta

El teu email no es publicarà.Els camps requerits estan marcats *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

El temps màxim s\'ha esgotat. Per favor recarregui el CAPTCHA.

Contrasenya perduda

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE