THE LAST GUARDIAN: una reflexió sobre la necessitat

THE LAST GUARDIAN: una reflexió sobre la necessitat

per Ull

El crido, no m’escolta, juga amb una papallona; el crido, no m’escolta, intenta agafar amb les potes un barril de menjar blau, no se’n surt; el crido, no m’escolta, es queda fixat en una de les moltes torres de mides impossibles que ens envolten. El crido, el crido, el crido, i no m’escolta.

l’espero, em mira….

Trico es fa dir, un gat alat de grans dimensions amb tocs de guineu i rata, que alhora que m’intenta salvar la vida a voltes me la fa impossible. Em cuida, em fa volar i em permet accedir a llocs impossibles però també és una ànima salvatge que tot i semblar domada, és rebel per naturalesa i no m’escolta, com tants humans.

on és? on ha anat?

Hi ha moments màgics en què semblem perfectament coordinats i la confiança entre nosaltres creix. Hi ha moments que ens enfadem sense motiu, per petites coses de la vida, de la nostra aventura. No obstant seguim avançant plegats, ens uneix la necessitat, una de les bases de l’amistat, potser la més sòlida, potser la menys hipòcrita. Ens necessitem, ho sabem, no sobreviurem si no treballem plegats per intentar resoldre la nostra situació desesperada. A vegades vola SOL cap a la salvació motivat per un setè sentit que no acabo de comprendre, moltes d’altres el crido, el crido, el crido, i no m’escolta.

sols i acompanyats…

Foto del perfil de Ull

Deixa una resposta

El teu email no es publicarà.Els camps requerits estan marcats *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

El temps màxim s\'ha esgotat. Per favor recarregui el CAPTCHA.

Contrasenya perduda

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE